ONE HIT WONDERS

ONE HIT WONDERS

Segur que més d’una vegada us heu fet preguntes del tipus “Què se n’ha fet d’aquell grup que cantava Barbie Girl? Meredith Brooks ha tornat a publicar discos després de l’èxit del tema Bitch? Els Aqua o Meredith Brooks són dos exemples a l’atzar del que s’anomena One Hit Wonders. Aquesta expressió es podria traduir com “grups d’un sol èxit” o “quan un tema supera al grup”.

Els One Hit Wonders són aquells artistes o grups que s’han vist superats per l’èxit d’una cançó i que tota la feina que han fet posteriorment no ha tingut la rellevància del hit en qüestió. En algunes ocasions el grup o artista pot caure en l’oblit, però no la cançó. Si a partir d’un cercador d’internet busqueu one hit wonders veureu que hi ha una gran passió per aquest tema, amb quantitat de pàgines, llistes i blogs personals.

El canal musical de televisió VH1 va elaborar fa uns anys un Top 100 amb els que va considerar els millors one hit wonders de la història. Van dedicar-li moltes hores de programació on es van poder veure tots els vídeo clips. Tancant el top hi havia el tema “King Fu Fighting” de Carl Douglas (1974), “What’s Up” de 4 Non Blondes (tema de 1994 que ocupa el lloc 94 de la llista) o “Electric Avenue” de Eddie Grant (posició 91). A meitat de taula hi ha artistes com Lou Bega que l’any 1999 va triomfar amb “Mambo nº5” i també els desapareguts New Radicals i el seu conegut “You get what you give”. El podi d’honor dels 100 Greatest Hit Wonders de VH1 el formen “Come on Eileen” de Dexy’s Midnight Runners (1983), “Tainted Love” de Soft Cell (1982) i “Macarena” de Los del Río en primer lloc.

Consultant la pàgina web del canal VH1 trobem força coses interessants al voltant dels One Hit Wonders, com per exemple jocs per a endevinar-los escoltant el tema o bé veient el videoclip. També es pot jugar a una mena de trivial on es poden contestar preguntes tipus: “Qui interpretava el one hit wonder “Informer?” amb les seves possibles respostes: Falco? Vanilla Ice? Snow? Milli Vanilli?.

Anem a repassar més one hit wonders:

Anys 70
“In the summertime” Mungo Jerry
“Venus” Schoking Blue
“All right now” Free
“Hooked on a feeling” Blue Suede
“Ring my bell” Anita Ward
“Born to be alive” Patrick Hernández

Anys 80
“99 Luftballons” Nena
“Relax” Frankie goes to Hollywood
“Live is life” Opus
“Funkytown” Pseudo Echo
“Beds are burning” Midnight Oil

Anys 90
“Nothing compares 2U” Sinnead O’Connor
“I’ve been thinking about you” Londonbeat
“Please don’t go” KWS
“I’m gonna be (500 miles)” The Proclaimers
“Baby I love your way” Big Mountaint
“One of us” Joan Osbourne
“Cotton-eyed Joe” Rednex

A partir de l’any 2000
“Aserejé” Las Ketchup
“It feels so good” Sonique
“I try” Macy Gray
“All the things she said” t.A.T.u
“Fuck it (I don’t want you back)” Eamon

ROCK I CINEMA

El rock, la música i el cinema mantenen des de fa molt temps una estreta relació. Quantes cançons (i fins i tot algunes bandes) s'han donat a conèixer per a compondre el tema principal d'una pel.lícula? La música i el cine s'ajuden mútuament: si una pel.lícula té èxit, el disc de la seva banda sonora ven més. El cinema també ha servit per a conèixer una mica més les vides d'algunes de les més grans estrelles del rock i de vegades, també els ha donat feina, convertint-los en actors. Repassem alguns d'aquests casos:

Hi ha pel.lícules que es presenten com biografia de cantants o també de grups. És el cas de THE DOORS, d'Oliver Stone, estrenada el 1991 i on es repassa la vida de Jim Morrisson i la història del seu grup. LADY SINGS THE BLUES (traduida al castellà com a 'El ocaso de una estrella') és una biografia de Billie Holiday protagonitzada per la cantant Diana Ross. La intensa i curta vida de Janis Joplin també ha estat portada al cinema en la pel.lícula THE ROSE, estrenada el 1979 i protagonitzada per l'actiu Bette Milder. Buddy Holly, una de les estrelles del rock and roll durant els anys 50 també va tenir un final prematur i tràgic ( va morir en un accident d'avioneta mentre tornava d'una actuació). El final de Buddy Holly i també la seva vida es descriuen a THE BUDDY HOLLY STORY. La pel.lícula SID AND NANCY, es centra en la història del líder de Sex Pistols, grup punk anglès de finals dels 70, Sid Vicious (interpretat per Gary Oldman) i la seva parella Nancy Spungen. La pel.lícula LA BAMBA relata la vida del qui féu famosa la cançó, Richie Valens. També existeixen pel.lícules biogràfiques d'estrelles del rock encara en vida, com la pel.lícula WHAT'S LOVE GOT TO DO IT (traduïda com a TINA) sobre Tina Turner o GREATS BALLS OF FIRE, sobre la vida de Jerry Lee Lewis, protagonitzada per Dennis Quaid.

Gent com Elvis Presley o The Beatles van protagonitzar vàries pel.lícules aprofitant el seu moment de màxima incidència social. Algunes pel.lícules de l'Elvis són: LOVE ME TENDER (1956), JAILHOUSE ROCK (1961), KING CREOLE (1958) o GIRLS!, GIRLS! GIRLS! (mitjans dels 60). Són molt conegudes també les pel.lícules dels de Liverpool: A HARD DAY'S NIGHT (1964), HELP (1965) o la pel.lícula de dibuixos animats YELLOW SUBMARINE (1968).

Alguns cantants han compaginat la seva carrera musical amb algunes incursions al cinema. Alguns exemples en son: Tina Turner, que protagonitzà MAD MAX juntament amb Mel Gibson; Whitney Houston protagonista i a més interpret de la banda sonora de EL GUARDAESPALDAS o Iggy Pop, que fou un dels protagonistes de la pel.lícula de 1990 CRY BABY. D'altres com MADONNA, han compaginat més sovint les dues facetes: BUSCANT A SUSAN DESESPERADAMENT, DICK TRACY o EVITA, són algunes de les pel.lícules que ha protagonitzat. Però la gent del món de la música no ha treballat al cinema només com a actors. Hi ha casos com el de Bob Dylan, que va dirigir la pel.lícula RENALDO I CLARA el 1978 o Bono, líder dels U2 que va ser un dels guionistes de la recent pel.lícula THE MILLION DOLLAR HOTEL.

HAIR o QUADROPHENIA són pel.lícules que més que relatar la història d'un grup concret o d'estar protagonitzades per a cantants, són una mostra de moviements culturals relacionats o recolzats per un determinat estil musical. HAIR (1979), és l'adaptació cinematogràfica del musical dels anys 60 relacionat amb el moviment hippie. D'altra banda, QUADROPHENIA, també de 1979, és una mostra de les desavinences que hi va haver entre els 'mods' (seguidors, entre d'altres grups, dels The Who) i els 'rocker' a l'Anglaterra de finals dels 60. Un dels protagonistes de QUADROPHENIA és el cantant Sting. SATURDAY NIGHT FEVER (1977), protagonitzada per John Travolta, és un bon document sobre el moviment al voltant de la música de discoteca a mitjans dels 70.

Els grans festivals també tenen la seva pel.lícula: són documents musicals, però també sociològics. Hi ha pel.lícules de WOODSTOCK, del festival de l'illa de WIGHT, del festival de Monterey (MONTEREY POP) i també d'un festival més proper, del Canet Roc. Aquesta última pel.lícula es va fer el 1975 i la va dirigir Francesc Bellmunt.

THE WALL, PURPLE RAIN i TOMMY, són el nom de treballs musicals de Pink Floyd, Prince i The Who respectivament. Tots tres treballs han estat portats al cinema. La pel.lícula THE WALL la va dirigir Alan Parker el 1982 i els protagonistes eren els mateixos Pink Floyd i Bob Geldof. PURPLE RAIN va estrenar-se el 1984 i combina la musica amb aspectes de la biografia del seu autor, Prince. TOMMY (1975) és la versió cinematrogràfica de l'òpera- rock dels Who que porta el mateix títol. Eric Clapton i Elton John apareixen a la pel.lícula.